Loop part 2. Artistes i Peces a destacar

Bé, com ja vaig comentar a l’anterior entrada, avui parlaré d’alguns d’aquests creadors que em van captar la meva atenció.

La primera parada és per Anja Kirschner i David Panos, que els portava la galeria Hollybush Gardens de Londres. Aquest dos artistes presentaven una creació de 33 minuts anomenada, He doesn’t know you don’t love him.

He Doesn’t Know You Don’t Love Him, 2011

L’obra és una doble projecció de vídeo que explora el mètode interpretatiu que va crear l’actor i professor Sanford Meisner. Una tècnica que, avui dia, està molt present a les pel·lícules i obres teatrals nord-americanes. Aquest mètode es caracteritza per implementar una rutina d’entrenament, gens natural, de la repetició intensa i l’observació de l’altre, per estimular la “autèntica” l’emoció i espontaneïtat a l’actuació.

Kirschner i Panos el que fan és posar en escena a tres personatges (dues noies i un noi). Aquests personatges mantenen un diàleg basant-se en la repetició continua de vàries frases. És a dir, a través del que diu un personatge l’altre emula la seva emoció mitjançant la repetició. Com si es tractes d’un exercici de classe, tenim a les dues actrius, una davant de l’altre, observant-se; la noia rosa li diu a la morena; You have a brown hair, noia morena respon: I have a brown hair i així successivament. La continua repetició pot resultar hipnòtica o tediosa per l’espectador. Però, a mesura que van passant els minuts, aquestes frases repetitives comencen a tenir un sentit narratiu i som capaços d’entendre la història d’aquests personatges. També juga a favor el muntatge que han fet, els primers plans, que d’alguna manera també reforcen l’afectivitat d’aquest mètode.

Archi Sickness, 2012

Un altra artista que sembla molt interessant és el marroquí Mounir Fatmi, que venia amb la Galerie Hussenot, de Paris. La peça que portava, Archic Sickness, és un collage d’imatges extretes de diferents sèries nord-americanes d ‘investigació criminal. En aquest tipus de show mostren, sense cap mena de remordiment, escenes macabres de morts, assaïnats i autòpsies. Curiosament molts d’aquests plans es juxtaposen amb imatges de la ciutat.

Fatmi el que fa és ajuntar-les i crear un muntatge on deixa en evidencia l’horror de les imatges, d’aquí el nom de la peça, però, també, ens planteja fer una reflexió sobre la importància d’aquestes imatges envers la falta d’humanitat al tractar-les (parlem de vides mortes, de cossos, encara que sigui ficció). Vol mostrar com els cossos, les víctimes, són tractades com objectes purament científics, per a un fi.

En aquest cas haig de dir que, tot i que Archic Sickness em va cridar l’atenció, realment em va donar l’oportunitat conèixer l’obra de Fatmi. La multidisciplinarietat de l’artista queda reflectida en les seves obres; instal·lacions, dibuixos, pintures, escultura i vídeo. Normalment tracta de “desmuntar” dogmes i ideologies però, sobretot, s’ha centrat amb la mort de l’objecte de consum. Per això molts cops treballa amb aquests objectes “obsolets”, que ara tornen a estar de moda, com cintes de VHS, cables, altaveus, etc.

Save Manhattan, 2007

 Una de les peces que més m’agraden són un conjunt d’instal·lacions anomenades Save Manhattan, que neixen sota la influència dels atacs de 11 de setembre. Bàsicament són un seguit d’instal·lacions que recreen el skyline de NY amb cintes de VHS, altaveus i llibres.

Save Manhattan Biennale Venezia 2007

També té un altre projecte anomenat Skyline, que es va presentar al Centre d’Art Santa Mònica, que pretén fer una reflexió i treball sobre l’arquitectura monumental. Totes les ciutats volen tenir el seu Skyline, sinó, no estàs a la moda. Realment tot és sobre el poder de la imatge i de l’arquitectura i com aquesta et pot donar cert prestigi. Però també fa una reflexió sobre què hi ha després d’aquesta arquitectura. Ens hem adonat que aquesta és fràgil i, tot i així, som tossuts i volem fer edificis, més i més alts com si això ens servis d’alguna cosa. És un símbol de fortalesa.

Skyline, 2007

Finalment, per acabar, parlaré d’un curt de 10 minuts anomenat A Short Film About War, també d’una galeria anglesa, la Carroll/Fletcher. En aquest cas tenim aquesta creació de Jon Thopmson i Alison Craighead que han fet un documental deconstruït fet  a partir d’informació extreta de la xarxa. Un treball exhaustiu de recerca recollint material de Flickr, Google Earth i blogs personals (de militars i cívils).

A Short Film About War

A Short Film About War, 2009

Tot per explicar-nos la guerra des de el punt de vista de les víctimes, persones que, per una qüestió o altra, la guerra els va afectar personalment. El curt es projecta en dues pantalles, una, la de la esquerra, mostra les fotografies recollides, l’altra, la localització de la web, el nom de la fotos, etc, és a dir  informació tècnica, d’informàtic. Mentre veiem aquestes imatges hi ha un narrador que ens explica la seva historia, un text estret de les entrades d’aquests blogs. Realment és un curt sobrecollidor que parla de les persones i no sobre els polítics. Molt i molt interessant.

Anuncios

  1. ClaraPena

    perfecte nena, m’encanta la descripció de la video-instal·lació del “I’m short haired – you’re short haired – I’m short…”.
    Afegiria Gisella Motta & Leandro Lima amb el video fet amb el detector de calor sobre la violència a Ciudad de Juárez (els nens que emanen calor i unes mans gelades els van tocant la cara, el contrast de les temperatures els deixa una mena de blaus al rostre que representa les agressions que rep la població per part de les mafies); i Carlos Irijalba amb el video d’un llum súper potent que es va movent, és tan fort que no et deixa veure res més que la pròpia llum i el moviment és tan ràpid que es torna clautrofòbic, al principi et porta per una mena de paratge humanitzat (sembla un camí) però acaba en mig d’un paratge selvàtic, tot això en tan sols 3 min, molt intens.
    Però n’hi havia tants… Quan fem la propera marató artística?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: