Pantalla Global, una nova manera de fer exposicions

Pantallaglobal-fitxa_1

Pantalla Global és una exposició que fa referència al llibre homònim de Gilles Lipovesky i Jean Sarroy que també són els comissaris juntament amb Andrés Hispano.

El títol fa referència a totes les pantalles que conviuen amb nosaltres i que ens afecten, directament, a la nostra vida; els telèfons, l’ordinador, les tablets, la televisió, el cinema, les càmeres de seguretat, la càmera fotogràfica, etc. Una sobre exposició d’imatges i d’informació (gairebé de forma intrusiva) que ha canviat la nostra manera de veure el món. Com molt bé s’explica a l’exposició: “El món es converteix en pantalla i al mateix temps es converteix en món”. Una pantalla que ho engloba tot; la pantalla global.

Segons els comissaris l’objectiu de l’exposició és “mostrar los poderes de la pantalla (seducción, choque, información, arquetipo, vigilancia, inmediatez, interactividad…), poderes que, a lo largo de los avances tecnológicos, se renuevan, crecen, se difractan, desde el poder del formato inicial, que ha sido el del cine, que desde entonces se ha ido ampliando hasta ganar todos los espacios de la cotidianidad y de la vida de la ciudad”. Una pantalla que ha anat canviant, creixent i mutant de la seva funció inicial; l’entreteniment.

El concepte, la tesi, de l’exposició neix, precisament, d’aquesta reflexió sobre aquesta pantalla. Segons els comissaris,  “El siglo XX ha sido el siglo de la pantalla” La primera va ser la del cinema que ha creat una fàbrica de somnis, però que a la nova era, la d’Internet, ja no té el mateix significat sinó que cada cop més parlem d’espectacle, de curiositat, de noves estrelles, les de la tele, les xarxes socials, etc…tot i així el cinema ha influït moltíssim a la manera d’explicar el nostre món, gairebé com si es tractés d’una trama cinematogràfica, emmarcada a la pantalla.

Així doncs, l’exposició, està plantejada com una pantalla, infinita, que engloba diferents temes que han escollit els comissaris. De cada tema, en total 8,- L’imperi de les estrelles, Pantalla Història, Pantalla Política, Pantalla Esport, Pantalla publicitat, Pantalla Excés, Pantalla Vigilància, Pantalla Joc i El Contracamp- s’hi projecten diferents peces audiovisuals.

La idea és parlar d’aquells aspectes que afecten a la nostra societat però també com a individus, i com el poder de les pantalles pot ser utilitzat d’una manera o altra, com pot influir-hi. A través d’aquestes temàtiques, l’espectador descobreix els diferents nivells de la pantalla. Els comissaris en fan endinsar-nos a aquests episodis, a aquestes històries promulgades, en definitiva, microrelats integrats al discurs expositiu.

L’imperi de les Estrelles, pretén fer una reflexió del canvi de paradigma; d’estrelles del cinema a estrelles mediàtiques i fins hi tot, la gent normal també pot ser estrella gràcies a les xarxes socials.

Pantalla Història, durant molt de temps la història (que en si mateixa és una narració) a estat explicada en paràmetres cinematogràfics. A l’era digital, les pantalles es multipliquen i per tant tenim més punts de vista, tants, que a vegades, resulta desorientant, no sabem que és real o fictici.

Pantalla Política, la pantalla és un instrument polític, que pot ajudar a reforçar un discurs. Aquesta, havia servit per adoctrinar a les masses (especialment en règims totalitaris). Ara, el discurs polític esdevé un show per saber qui ven millor el seu producte.

Pantalla Esport és una interessant reflexió sobre com s’ha utilitzat l’esport per fomentar una sèrie de valors, tots de superació, on l’esportista esdevé com un heroi davant de les dificultats. Les retransmissions esportives a través de la televisió, són espectacles on les estrelles (els esportistes) són els protagonistes.

Pantalla publicitat; l’evolució de la publicitat. Lumière i Méliès van ser els primers. Venien un producte. Ambla Televisió no venen productes sinó experiències, fer somiar.

Pantalla Excés, amb l’hipermodernitat, hi ha més imatges, masses, mai és suficient tenim el que anomenem “l’orgia” d’imatges.

Pantalla Vigilància, després dels atacs del 11/09/01, la pantalla és multiplica i les persones vivim controlades, cada segon queda registrat.

Pantalla Joc, el món de la diversió, del real i el virtual. El jugador, es mou entre l’espai virtual i el real. En aquest cas, el espai expositiu no són peces audiovisuals, sinó un espai on el públic literalment juga, i, on sense aquesta participació activa, aquesta interacció, no s’arriba al contingut narratiu d’aquesta. Aquí, l’única norma per aconseguir (aquest cas el missatge, el contingut) és jugar. El com, ja ens ho expliquen.

El Contracamp, que més endavant en parlaré detingudament, és un espai buit dintre del discurs expositiu que permet la col·laboració de qualsevol persona per fer el contrapunt al discurs prescriptiu.

Abans de parlar de l’espai expositiu m’agradaria recordar una frase de Jenkins “I want to broaden that discussion further to consider in what ways the structuring of the game space facilities different kinds of narrative experiences” en el cas de Pantalla Global, s’ha intentat crear aquesta gran pantalla mitjançant una gran estructura decorativa de150 metres que uneix cada secció i les diferents pantalles d’aquestes.

Tot i la bona feina del dissenyador, David Torrents, costa veure aquesta única pantalla i, per tant, es perd una mica la idea original. Tot i així cal dir que aquest espai (la sala expositiva del CCCB) fosc, permet una ràpida immersió a la narració, al discurs, que ens volen donar els comissaris. Pel que fa la gràfica és molt bona, són imitacions a les textures que trobem a les televisions, les pantalles de cine, els dispositius mòbils, etc.

Pantalla publicitat

Segons cada secció s’ha utilitzat més d’una pantalla i de diferents formats. Totes aquestes reforcen el discurs expositiu i el missatge que volen donar. Un exemple és la Pantalla Política, aquí hi ha dues pantalles (mitjanes) que es troben un al costat de l’altre, les imatges són intercalades (a vegades), primer una pantalla, després l’altra, són imatges on mostren diferents polítics, en diferents moments, fent meetings, anant a diferents actes, estant amb la família, etc, la cosa interessant és el muntatge que han fet, jugant al pla contraplà, creant noves narracions, interaccions mitjançant imatges que no tenen res a veure, creant falsos diàlegs, ficcions, entre les diferents personalitats.

En aquest cas, els comissaris (que han escollit totes les peces) són com els creadors de jocs que poden controlar la narració mitjançant la distribució de la informació a l’espai expositiu “but a game designer can somewhat control the narrational process by distributing the information across the game space.”

Bàsicament, a través de la posada en escena, es dona informació narrativa a l’espectador, és a dir, el que anomena Jenkins les narratives encaixades (Embedded narratives), en aquest cas el concepte primordial és la pantalla, i el seu poder, la seva influència en diferents camps. Per això s’ha optat en crear una escenografia per tal de poder mostrar el contingut de l’exposició. Tot l’espai expositiu, en el fons, és un espai evocatiu on l’espectador pot decidir quina pantalla vol aturar-se, on hi ha un camí establert, però, a la vegada, hi ha d’altres i també hi ha els contracamps, que aquí és on l’usuari té la capacitat de decisió i participació. Però també, és un espai que evoca a la nostra cultura, a la postmodernitat, a la societat a on vivim, a l’era digital i que ens fan reflexionar sobre el nostre temps.

Si seguim tenint com a referència al text de Jenkins, parlaríem de narratives emergents (Emergent Narratives) a tot el material que es pot veure al Contracamp, que fa referència a l’altra pantalla, la virtual. Aquestes narratives neixen a partir de l’acció del jugador. És a dir el contingut, la història, la narració de cada contracamp de la pantalla real no existiria sense la participació dels jugadors/usuaris. També parlaríem de narratives emergents a la pantalla de joc, perquè no té cap mena de sentit si un no hi participa.

Contracamp

La Pantalla Virtual (que és una plataforma virtual) és un altre món, amb les seves regles, i jugabilitat. Aquesta està ordenada per tres fases ben diferenciades; Incubació, Exposició, i Postexposició. Amb això el que es vol és mostrar el procés creatiu i de desenvolupament de l’exposició/projecte. Les regles són ben fàcils; hi ha una sèrie de temes i el que has de fer és presentar una creació audiovisual d’aquests temes. A partir d’aquí ets tu qui decideix (com un jugador de videojocs, quin camí seguir, quin tema escollir). Gràcies als teus moviments, s’aconsegueix més contingut narratiu.

En definitiva el projecte expositiu de Pantalla Global, suposa una nova manera de fer exposicions. Molt més lligada als conceptes actuals de la cultura digital, com és el transmedia on tenim un relat en diferents mitjans, cadascun d’ells independents. En aquest cas tenim el llibre, l’exposició in situ (que s’entén perfectament per si sola) i l’exposició virtual (pot ser aquí parlaríem més de crossmedia, ja que, complementa a l’altra).

A nivell de contingut no suposa res de nou però la manera en que ens ho exposa si. Per primer cop se li ofereix al espectador jugar i ser participatiu. Això si, dintre d’uns paràmetres establerts. Així doncs, encara no ens deslliguem del comissari, però, això, és un primer pas per part d’una institució pública. Que l’usuari tingui veu i que reflexioni sobre el món actual. Agafem els elements dels videojocs i els traslladem al món expositiu, es crea un espai, un món on l’usuari és convidat a la reflexió i a la participació. En el fons els comissaris, com els dissenyador de jocs, són més, com diria Jenkins, “narrative architects” és a dir com a arquitectes de la narració.

Jenkins, H., 2002. Game Design as Narrative Architecture. [online] Cambridge: MIT Press. Disponible a: http://web.mit.edu/cms/People/henry3/games&narrative.html.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: